En aquest article
Resposta breu: els pensaments intrusius són idees, imatges o impulsos no desitjats que apareixen de cop i xoquen amb el que un és o vol: fer mal a algú estimat, saltar al buit, un dubte sexual o religiós inquietant. Els té gairebé tothom. Que t'angoixin tant és precisament el senyal que van en contra dels teus valors, no que els facis. Intentar no pensar-hi els reforça; el que ajuda és deixar de donar-los autoritat i entendre per què s'han tornat tan insistents ara.
«I si empenyo algú a les vies?», «i si faig mal al meu nadó?», «i si en el fons soc mala persona?». Qui té aquests pensaments rarament els explica, per vergonya o per por del que l'altre pensi. I en silenci, creixen.
Què són els pensaments intrusius
Són pensaments involuntaris, que apareixen sense buscar-los, i egodistònics: xoquen amb els teus valors i et produeixen rebuig. Els temes més freqüents:
- Fer mal a altres o a un mateix.
- Dubtes sobre l'orientació sexual o la parella.
- Pensaments blasfems o «immorals».
- Por d'haver fet alguna cosa dolenta sense adonar-se'n.
- Por de perdre el control o tornar-se boig.
Per què no volen dir el que tems
La ment produeix constantment idees absurdes, estranyes o desagradables; la majoria passen sense que en fem cas. Es tornen intrusius quan una persona sensible i responsable se n'espanta i els pren com un senyal sobre qui és. L'angoixa que provoquen demostra el contrari del que tems: t'horroritzen perquè no els vols.
Per què intentar no pensar-hi els empitjora
Prova de no pensar en un ós blanc durant un minut. L'ordre de no pensar una cosa obliga la ment a vigilar-la, i la vigilància la porta una vegada i una altra. El mateix passa amb:
- Comprovar si un sent el que tem sentir.
- Neutralitzar amb un altre pensament, una oració o un ritual.
- Demanar confirmació als altres que un no és així.
- Evitar ganivets, finestres, nens o situacions relacionades.
Tot això calma un moment i confirma a la ment que el pensament era perillós.
Què ajuda de debò
- Posa-hi nom: «això és un pensament intrusiu», no «això és el que soc».
- Deixa'l passar sense discutir-hi, com un soroll de fons.
- Redueix les comprovacions i els rituals a poc a poc.
- Pregunta't què està passant a la teva vida: els pensaments intrusius solen disparar-se en èpoques d'estrès, canvis, un naixement, una pèrdua o un conflicte que no es pot dir.
Quan demanar ajuda
- Si t'ocupen molt de temps al dia o t'impedeixen concentrar-te.
- Si has començat a evitar persones, objectes o situacions.
- Si fas rituals o comprovacions per calmar-los.
- Si et fan sentir culpable o mala persona de manera constant.
En teràpia se'n pot parlar sense por de ser jutjat, que ja és la meitat de l'alleujament. I es treballa què està expressant aquesta angoixa, perquè deixi de necessitar aquesta forma.
Atenc de manera presencial a Canet de Mar (Maresme) i amb teràpia en línia per a tot l'Estat, en català i castellà. Si et resulta difícil explicar-ho cara a cara, la videotrucada des de casa t'ho pot fer més fàcil.
Si tens pensaments de fer-te mal i sents que podries actuar, truca al 112 o al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores).
Preguntes freqüents
Tenir pensaments intrusius vol dir que faré el que penso?
No. Els pensaments intrusius angoixen precisament perquè van en contra dels teus valors. Aquesta angoixa indica que no els vols, no que hagis d'actuar.
Per què tinc pensaments intrusius?
Gairebé tothom en té. Es tornen insistents en èpoques d'estrès, canvis o conflictes, sobretot en persones molt responsables que se n'espanten.
Com s'aturen els pensaments intrusius?
Intentar no pensar-hi els reforça. Ajuda més posar-los nom, deixar-los passar sense discutir, reduir comprovacions i rituals i treballar en teràpia el que els dispara.
Es poden tractar en línia?
Sí. La teràpia per videotrucada funciona per als pensaments intrusius i a moltes persones els resulta més fàcil parlar-ne des de casa.
He d'explicar els meus pensaments intrusius a un psicòleg?
Sí. Qui treballa en psicoteràpia (psicòleg, psicoterapeuta o psicoanalista) escolta sovint aquest tipus de pensaments i sap que no et defineixen. Dir-los en veu alta, davant d'algú que no s'alarma, ja els treu part de la força.
Escrit i revisat per Joan Ramon Soto, psicoanalista / psicoterapeuta, amb consulta a Canet de Mar i teràpia en línia per a tot Espanya. Darrera revisió: 21 de novembre del 2026. Aquest article és divulgatiu i no substitueix una valoració professional.

Psicoanalista / Psicoterapeuta
Joan Ramon Soto
“Acompanyo les persones en el procés de desxifrar el missatge amagat darrere dels seus símptomes, transformant l'ansietat en una via cap a l'autoconeixement.”
Llegir la biografia completa

