En aquest article
Resposta breu: l'ansietat no té una única causa. Apareix per la combinació d'una predisposició biològica, d'experiències viscudes (pèrdues, traumes, una infància insegura), d'estrès sostingut en el temps i, sobretot, de conflictes interns que no han trobat paraules. Per això dues persones davant la mateixa situació poden reaccionar de manera molt diferent: el que dispara l'ansietat no és només el que passa, sinó el que això toca en cadascú.
És una de les preguntes que més sento a la consulta: "Per què em passa això, si a la meva vida no hi ha res tan greu?". La pregunta és justa. I la resposta gairebé mai no és on la persona la busca.
Una causa no n'hi ha prou: l'ansietat és multifactorial
L'Organització Mundial de la Salut estima que un 5,8 % de la població mundial pateix un trastorn d'ansietat, uns 470 milions de persones, i assenyala que aquests trastorns resulten d'una interacció complexa de factors socials, psicològics i biològics. Cap d'ells, per si sol, no explica per què una persona concreta desenvolupa ansietat.
Per entendre-ho ajuda distingir tres plans:
- El que predisposa: l'herència, el temperament, la història primerenca.
- El que desencadena: una pèrdua, un canvi, una crisi, una exigència nova.
- El que manté: l'evitació, l'anticipació constant, un conflicte que continua actiu encara que no es vegi.
La majoria de tractaments se centren en el tercer pla. És útil, però si no es toca el que hi ha a sota, l'ansietat sol tornar amb una altra forma.
Factors biològics i genètics
Hi ha persones amb un sistema nerviós més reactiu: s'espanten abans, els costa més tornar a la calma i viuen les sensacions corporals amb més intensitat. Els estudis amb bessons indiquen que l'herència explica aproximadament un terç del risc de desenvolupar un trastorn d'ansietat. És un pes real, però també vol dir que la major part del risc depèn d'altres coses.
Heretar una sensibilitat no és heretar un destí. El que es transmet és una manera de reaccionar, no el contingut de les pors.
Causes mèdiques que convé descartar
Abans d'atribuir-ho tot al que és psicològic, és prudent que el metge de capçalera descarti causes físiques que poden produir símptomes semblants als de l'ansietat:
- Alteracions de la tiroide (especialment l'hipertiroïdisme).
- Arítmies o altres problemes cardíacs.
- Consum elevat de cafeïna, estimulants o altres substàncies, o la seva retirada.
- Efectes secundaris d'alguns medicaments.
Si l'exploració mèdica és normal i l'ansietat persisteix, el camí és en un altre lloc.
Experiències traumàtiques i ferides primerenques
L'OMS assenyala que les persones que han viscut abusos, pèrdues greus o altres experiències adverses tenen més probabilitats de desenvolupar un trastorn d'ansietat. No cal que hi hagi un gran esdeveniment: també deixen empremta una infància en què no hi havia seguretat, un entorn on no es podia expressar la por o la ràbia, o uns pares que vivien ells mateixos desbordats per l'angoixa.
El que no es va poder elaborar en el seu moment no desapareix. Queda inscrit i torna a activar-se quan alguna cosa del present s'hi assembla, encara que sigui de lluny. Per això de vegades l'ansietat apareix en el moment més inesperat: un ascens, un casament, el naixement d'un fill, un canvi de casa. No és l'esdeveniment el que angoixa, sinó el que remou.
El que no es diu amb paraules, el cos ho expressa amb símptomes.
L'estrès crònic com a detonant
L'estrès és una resposta normal davant d'una exigència. Es converteix en un problema quan no hi ha pausa: tenir cura d'un familiar malalt, una situació econòmica difícil, una feina sense límits, una relació de parella en conflicte permanent. L'organisme es manté en alerta tant de temps que acaba funcionant així fins i tot quan l'amenaça ja no hi és.
En aquest punt moltes persones consulten per símptomes físics: palpitacions, pressió al pit, falta d'aire o insomni. El cos avisa d'alguna cosa que la persona fa temps que no pot atendre.
La mirada psicoanalítica: l'ansietat com a senyal
Freud, a Inhibició, símptoma i angoixa (1926), va proposar una idea que continua sent clínicament molt útil: l'angoixa és un senyal. Avisa d'un perill, però moltes vegades aquest perill no és fora, sinó dins: un desig que entra en conflicte amb el que un s'exigeix, una ràbia que no es pot expressar, una decisió que no es vol veure, una pèrdua que no s'ha plorat.
Des d'aquesta perspectiva, l'ansietat no és una errada del sistema, sinó un missatge. Algunes formes freqüents en què apareix aquest conflicte:
- Exigència excessiva: viure amb la sensació que mai no n'hi ha prou i que qualsevol error serà imperdonable.
- Desitjos contradictoris: voler i no voler alhora (una relació, una feina, un canvi de vida) sense poder decidir.
- Ràbia reprimida: persones molt complaents que mai no es permeten dir que no i que tenen més ansietat precisament quan haurien de posar un límit.
- Separacions i pèrdues: l'angoixa davant la possibilitat de perdre algú o de quedar-se sol.
- Repetició: tornar a trobar-se, una vegada i una altra, en situacions que reprodueixen una història antiga.
Per això en el nostre enfocament no busquem únicament que el símptoma desaparegui, sinó entendre què està dient. Quan el conflicte es pot posar en paraules, l'ansietat perd bona part de la seva raó de ser.
El que manté l'ansietat
Un cop instal·lada, l'ansietat tendeix a sostenir-se sola. Els mecanismes més habituals són:
- L'evitació. Es deixa d'anar als llocs o de fer coses que provoquen ansietat. Alleuja a curt termini, però el món es va fent més petit.
- La por a la por. La persona comença a témer les pròpies sensacions, i aquesta vigilància constant les provoca. És el nucli de moltes crisis de pànic.
- L'anticipació. Viure pendent del que podria passar impedeix estar en el que passa.
- Les solucions que no toquen la causa. Tranquil·litzants presos sense seguiment, distraccions permanents o el consum d'alcohol poden calmar un moment i cronificar el problema.
Es pot prevenir l'ansietat?
No sempre, i convé dir-ho amb honestedat. Però sí que es pot reduir el risc que es cronifiqui:
- Escoltar els primers senyals en lloc de normalitzar-los durant anys.
- Donar lloc al que se sent: parlar-ne amb algú de confiança, no només "aguantar".
- Tenir cura dels ritmes bàsics: son, descans, pauses reals a la feina.
- Revisar les exigències que un s'imposa i d'on vénen.
- Consultar aviat. Com més aviat s'aborda, menys es generalitza.
Quan demanar ajuda professional
És el moment de consultar quan l'ansietat:
- Dura setmanes o mesos i no cedeix.
- Et fa evitar llocs, persones o activitats.
- Afecta la feina, el son o les relacions.
- Apareix en forma de crisis intenses o símptomes físics repetits.
- Et porta a dependre de medicació, alcohol o altres substàncies per funcionar.
Si en algun moment tens pensaments de fer-te mal, no esperis: truca al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores) o al 112 en cas d'urgència.
Com treballem l'ansietat a la clínica
Atenc l'ansietat des de la psicoteràpia psicoanalítica des de 1993, de manera presencial a Canet de Mar (Maresme) i en línia per a tot Espanya. La primera consulta serveix per escoltar la teva història, situar quin tipus d'ansietat estàs vivint i què la sosté, i valorar junts si aquest espai és l'adequat per a tu.
Si vols saber-ne més, pots llegir què és l'ansietat i per què es produeix o conèixer com tractem l'ansietat.
Preguntes freqüents
Quina és la causa principal de l'ansietat?
No hi ha una causa única. L'ansietat sorgeix de la combinació d'una predisposició biològica, experiències viscudes com pèrdues o traumes, estrès mantingut en el temps i conflictes interns que no s'han pogut expressar. El que la dispara no és només el que passa, sinó el que això remou en cada persona.
L'ansietat és hereditària?
En part. Els estudis amb bessons indiquen que l'herència explica aproximadament un terç del risc de desenvolupar un trastorn d'ansietat. S'hereta una sensibilitat del sistema nerviós, no un destí: la major part del risc depèn de la història personal i de les circumstàncies.
Per què tinc ansietat si no em passa res greu?
Perquè l'ansietat no sempre respon a un perill extern. Des de la psicoanàlisi s'entén com un senyal d'un conflicte intern: una exigència excessiva, una ràbia que no s'expressa, una decisió que s'evita o una pèrdua que no s'ha elaborat. Per això pot aparèixer fins i tot en moments aparentment bons.
Un trauma pot causar ansietat anys després?
Sí. Les experiències que no es van poder elaborar en el seu moment queden inscrites i es poden reactivar quan una situació actual s'hi assembla, encara que sigui de lluny. L'OMS assenyala que les persones que han patit abusos, pèrdues greus o altres experiències adverses tenen més probabilitats de desenvolupar ansietat.
Quines malalties físiques es poden confondre amb l'ansietat?
Algunes alteracions de la tiroide, les arítmies cardíaques, el consum elevat de cafeïna o estimulants i certs medicaments poden produir símptomes semblants. Per això convé que el metge de capçalera les descarti abans de començar un tractament psicològic.
Es pot tractar l'ansietat amb teràpia en línia?
Sí. La teràpia en línia permet el mateix treball clínic que la presencial sempre que es mantingui un enquadrament estable. A la Clínica de la Ansiedad Catalunya oferim teràpia en línia per a tot Espanya des de fa més de 25 anys, a més de consulta presencial a Canet de Mar (Maresme).
Escrit i revisat per Joan Ramon Soto, psicoanalista / psicoterapeuta col·legiat al COPC (núm. 3852), amb consulta a Canet de Mar i teràpia en línia per a tot Espanya. Darrera revisió: 27 d’octubre del 2026. Aquest article és divulgatiu i no substitueix una valoració professional.
Psicoanalista / Psicoterapeuta
Joan Ramon Soto
“Acompanyo les persones en el procés de desxifrar el missatge amagat darrere dels seus símptomes, transformant l'ansietat en una via cap a l'autoconeixement.”
Llegir la biografia completa
