Trastorn d'ansietat generalitzada (TAG): guia completa de símptomes, diagnòstic i tractament

El trastorn d'ansietat generalitzada (TAG) és un quadre clínic caracteritzat per una preocupació excessiva, difícil de controlar i present la majoria dels dies durant almenys sis mesos, acompanyada de símptomes físics com tensió muscular, insomni, fatiga i irritabilitat. A diferència d'altres trastorns d'ansietat, en el TAG la inquietud no es fixa en un objecte concret: salta d'un tema a un altre, de la feina a la salut, dels fills als diners. Des de la psicoanàlisi, aquesta preocupació flotant no és un defecte del caràcter, sinó el senyal d'un conflicte inconscient que encara no ha trobat paraules.

Soc Joan Ramon Soto, psicoanalista, fundador i director de la Clínica de l'Ansietat Catalunya, a Canet de Mar (Maresme, Barcelona). Des del 1993 escolto persones que arriben dient gairebé el mateix: «no sé què em passa, però estic sempre en tensió». El trastorn d'ansietat generalitzada és probablement el motiu de consulta que més vegades he sentit formulat amb aquesta frase.

Qui conviu amb un trastorn d'ansietat generalitzada rarament pot assenyalar una causa clara. No hi ha un ascensor que faci por, ni una aranya, ni una sala plena de gent. Hi ha un fons continu d'alarma que acompanya tot el dia i que s'aferra a qualsevol tema disponible. Aquesta és la seva característica més desconcertant i també la pista més valuosa per entendre de què es tracta.

Què és el TAG: definició clínica

El TAG, o trastorn d'ansietat generalitzada, és un trastorn d'ansietat definit per una preocupació crònica, desproporcionada respecte al risc real i percebuda per la mateixa persona com a incontrolable. No es limita a una situació concreta ni desapareix en resoldre's un problema: quan un motiu d'inquietud es tanca, un altre n'ocupa el lloc en qüestió d'hores.

La paraula clau de la definició és «generalitzada». L'ansietat no està ancorada a un objecte, està flotant. En la literatura clàssica es parla d'angoixa lliurement flotant: una tensió sense representació fixa que busca contínuament on posar-se. Per això moltes persones amb TAG descriuen el seu estat com «estar esperant sempre que passi alguna cosa dolenta», sense poder dir què.

L'ansietat no és la teva enemiga. És la solució desesperada que el teu psiquisme va trobar quan no tenia altres recursos.

Criteris DSM-5 del trastorn d'ansietat generalitzada

El DSM-5, manual diagnòstic de referència en salut mental, descriu el trastorn d'ansietat generalitzada a partir d'un conjunt de criteris que convé conèixer, tot i que llegir-los mai no substitueix una valoració clínica feta per un professional. Aquests són, en termes generals, els elements que es tenen en compte.

• Ansietat i preocupació excessives sobre diversos esdeveniments o activitats, presents la majoria dels dies durant almenys sis mesos.
• Dificultat per controlar aquesta preocupació, encara que la persona reconegui que és desproporcionada.
• Associació amb tres o més símptomes com inquietud, fatigabilitat fàcil, dificultat per concentrar-se, irritabilitat, tensió muscular o alteracions del son.
• Malestar clínicament significatiu o deteriorament en l'àmbit laboral, social, familiar o acadèmic.
• Els símptomes no s'expliquen millor pel consum de substàncies, una altra condició mèdica o un altre trastorn mental.

Els criteris diagnòstics serveixen per anomenar i ordenar, i en això són útils. Però un criteri descriu la forma del patiment, no la seva causa. Saber que es compleixen els criteris de TAG explica tan poc el perquè com saber que algú té febre explica la infecció. El diagnòstic és un punt de partida, mai una explicació.

Símptomes físics i psicològics de l'ansietat generalitzada

Els símptomes de l'ansietat generalitzada es reparteixen entre el cos i el pensament, i gairebé sempre es reforcen entre si: el cos tens alimenta la preocupació i la preocupació manté el cos tens. Moltes persones arriben a la meva consulta després d'anys de proves mèdiques normals.

Símptomes físics més freqüents

• Tensió muscular persistent, sobretot al coll, la mandíbula, les espatlles i l'esquena.
• Fatiga que no millora amb el descans i sensació d'esgotament des de primera hora.
• Insomni de conciliació o despertars nocturns amb el cap ja en marxa.
• Molèsties digestives: nus a l'estómac, còlon irritable, nàusees, manca de gana o gana desordenada.
• Palpitacions, opressió toràcica, sensació de respiració incompleta o sospirs freqüents.
• Suor, tremolor fi, mareig inespecífic, cefalees tensionals.

Símptomes psicològics i cognitius

• Preocupació contínua que salta d'un tema a un altre sense resoldre's mai.
• Anticipació sistemàtica d'escenaris negatius i necessitat de tenir-ho tot previst.
• Irritabilitat i baixa tolerància al soroll, a la interrupció o als imprevistos.
• Dificultat de concentració i sensació de tenir la ment ocupada permanentment.
• Recerca repetida de tranquil·litzar-se: preguntar, consultar, comprovar.
• Sensació d'amenaça difusa que no cedeix encara que tot vagi objectivament bé.

Un tret clínic que observo sovint és la culpa afegida. Qui pateix un trastorn d'ansietat generalitzada sol retreure's el seu propi estat: «no tinc motius per estar així». Aquest retret és, en si mateix, una part del quadre i l'escolto amb atenció a la consulta, perquè assenyala una exigència interna molt anterior al símptoma.

Diferències amb altres trastorns d'ansietat

Distingir el TAG d'altres quadres importa perquè la meva escolta clínica canvia segons de què es tracti. Aquestes són les diferències que més vegades he d'aclarir en una primera visita.

TAG i crisis de pànic

La crisi de pànic és un episodi agut, d'inici brusc i durada limitada, amb símptomes físics intensos i por de morir o de perdre el control. El trastorn d'ansietat generalitzada, en canvi, és un estat sostingut de baixa intensitat i llarga durada. Poden coexistir: no és estrany que una persona amb TAG des de fa anys acabi presentant una primera crisi de pànic.

TAG i fòbia social o agorafòbia

En la fòbia social i en l'agorafòbia l'ansietat té un objecte identificable: la mirada dels altres, els espais d'on costa sortir. En el trastorn d'ansietat generalitzada no hi ha objecte, hi ha preocupació migratòria. Aquesta absència d'objecte és precisament el que fa que moltes persones trigin anys a consultar, perquè no saben què dir que els passa.

TAG i TOC

En el trastorn obsessiu compulsiu les idees intrusives se solen viure com a alienes i absurdes, i s'acompanyen de rituals que calmen momentàniament. En el TAG les preocupacions es viuen com a pròpies i versemblants, versions exagerades de problemes reals. La frontera no sempre és nítida, i en la meva pràctica clínica veig quadres mixtos amb certa freqüència.

TAG i depressió

L'ansietat generalitzada i la depressió se solapen molt sovint, fins al punt que l'insomni, la fatiga i la dificultat de concentració apareixen en totes dues. La diferència orientativa és en la direcció del temps: l'ansietat mira endavant, cap al que pot passar; la depressió mira enrere, cap al que s'ha perdut. Quan conviuen, treballar només la superfície ansiosa sol ser insuficient.

Causes i factors de risc del trastorn d'ansietat generalitzada

No hi ha una causa única del trastorn d'ansietat generalitzada. Solen confluir una predisposició temperamental, una història familiar amb adults ansiosos o exigents, esdeveniments vitals de pèrdua o amenaça, i un entorn actual de sobrecàrrega. Però la pregunta clínica que em faig no és només quins factors hi ha, sinó per què aquesta persona, en aquest moment de la seva vida, respon així.

En més de trenta anys de consulta he trobat amb regularitat alguns denominadors comuns en les històries de qui desenvolupa un TAG: infàncies en què calia estar pendent de l'estat d'ànim d'un adult, exigències de responsabilitat prematura, ambients on mostrar debilitat tenia un cost, decisions importants preses per no decebre un altre. La preocupació constant va ser, en el seu moment, una forma d'anticipació útil. El problema és que va continuar funcionant quan ja no calia.

Poso un exemple genèric, sense correspondència amb cap pacient concret. Una persona de quaranta i pocs anys consulta per ansietat diària sense motiu aparent. La seva vida està objectivament ordenada. En el treball analític apareix que fa dues dècades que sosté una decisió professional que va prendre per tranquil·litzar la seva família, i que mai no s'ha permès formular la insatisfacció que això li produeix. La preocupació per mil temes menors era la manera com aquella pregunta impronunciable es feia present cada dia.

Tractament psicoanalític del TAG: la Psicoanàlisi Directa

La Psicoanàlisi Directa és el mètode amb què treballo a la Clínica de l'Ansietat Catalunya. Consisteix a anar al conflicte inconscient que origina el símptoma en lloc d'entrenar recursos per conviure-hi. No treballo amb tècniques de respiració, mindfulness ni reestructuració cognitiva: l'objectiu no és gestionar millor l'ansietat, sinó que deixi de ser necessària.

La diferència és important en un quadre com el trastorn d'ansietat generalitzada. Quan l'ansietat no té objecte, qualsevol estratègia dirigida a un contingut concret es queda curta: es calma aquella preocupació i n'apareix una altra. El que sosté el símptoma no és el tema del dia, és allò que no s'ha pogut dir i que reapareix disfressat de preocupació.

Com és la primera visita

La primera visita a la Clínica de l'Ansietat Catalunya és una conversa clínica real, sense qüestionaris ni tests mecànics. Escolto el motiu de consulta, com va aparèixer, en quin moment de la vida ho va fer i què es mou al voltant. Al final d'aquesta primera sessió sovint puc oferir una orientació sobre què està sostenint el quadre i com seria el treball.

Com avança el procés

El treball analític segueix el fil del que la persona diu: repeticions, contradiccions, silencis, escenes de la història que tornen una vegada i una altra. No es tracta de recordar per recordar, sinó de localitzar el punt en què l'ansietat es va convertir en l'única sortida possible. Quan aquest punt es posa en paraules, la preocupació generalitzada comença a perdre combustible.

A la Clínica de l'Ansietat Catalunya, al voltant del 80% dels processos acaben en alta en menys de sis mesos. No prometo terminis ni resultats, perquè cada història és diferent i seria deshonest fer-ho. Sí que puc dir, després de més de 1.000 pacients atesos des del 1993, que el treball sobre la causa tendeix a produir canvis més estables que l'entrenament d'estratègies de control.

Quan demanar ajuda per ansietat generalitzada

No cal arribar al límit per consultar. Convé demanar ajuda quan la preocupació ocupa la major part del dia, quan el cos fa mesos que està en tensió, quan el son s'ha deteriorat, quan s'eviten plans o decisions per anticipació, o quan l'entorn proper comença a notar la irritabilitat. Com més aviat s'aborda el conflicte de fons, menys capes d'evitació cal desfer després.

Atenc a Canet de Mar, al Maresme, i també en línia per a la resta de Catalunya i Espanya, en català o en castellà. Si es reconeix en el que ha llegit, una primera conversa pot aclarir molt més del que s'imagina. No cal arribar amb les idees ordenades: precisament d'això es tracta el treball.

Soc Joan Ramon Soto Cifuentes, psicoanalista, col·legiat COPC núm. 3852. Fundador i director de la Clínica de l'Ansietat Catalunya des del 1993. Tinc més de 30 anys de pràctica clínica i la clínica té una valoració de 5,0★ amb més de 150 ressenyes a Google.

Preguntes freqüents

Què és el trastorn d'ansietat generalitzada (TAG)?

El trastorn d'ansietat generalitzada és un quadre clínic en què la persona experimenta una preocupació excessiva i difícil de controlar la majoria dels dies durant almenys sis mesos, acompanyada de símptomes físics com tensió muscular, fatiga, irritabilitat i insomni. El seu tret distintiu és que l'ansietat no es dirigeix a un objecte concret, sinó que salta d'un tema a un altre. Per això moltes persones diuen que estan en alerta constant sense poder explicar per què.

Quins són els símptomes de l'ansietat generalitzada?

Els símptomes físics més freqüents són tensió muscular al coll i a l'esquena, fatiga persistent, insomni, molèsties digestives, palpitacions i cefalees tensionals. En el pla psicològic apareixen preocupació contínua, anticipació d'escenaris negatius, irritabilitat, dificultat de concentració i necessitat de tenir-ho tot previst. És habitual que la persona hagi passat per múltiples proves mèdiques amb resultats normals abans de consultar.

Com es diagnostica el TAG segons el DSM-5?

El DSM-5 requereix ansietat i preocupació excessives sobre diversos esdeveniments, presents la majoria dels dies durant almenys sis mesos, amb dificultat per controlar-les i almenys tres símptomes associats com inquietud, fatiga, irritabilitat, tensió muscular, problemes de concentració o alteracions del son. A més, hi ha d'haver un malestar significatiu o un deteriorament en la vida laboral, social o familiar. Aquests criteris descriuen la forma del quadre, però no n'expliquen la causa, que és el que es treballa a la consulta.

En què es diferencia el TAG de les crisis de pànic?

La crisi de pànic és un episodi agut i breu, d'inici brusc, amb símptomes físics intensos i por de morir o de perdre el control. El trastorn d'ansietat generalitzada és un estat sostingut de tensió i preocupació de menys intensitat però de molta més durada. Tots dos poden coexistir: és freqüent que una ansietat generalitzada mantinguda durant anys desemboqui en una primera crisi de pànic.

Com es tracta el trastorn d'ansietat generalitzada des de la psicoanàlisi?

A la Clínica de l'Ansietat Catalunya, Joan Ramon Soto, psicoanalista, treballa amb Psicoanàlisi Directa, un mètode que va al conflicte inconscient que origina el símptoma en lloc d'ensenyar tècniques per gestionar-lo. L'objectiu és que l'ansietat deixi de ser necessària per al psiquisme, no que la persona aprengui a conviure-hi. Al voltant del 80% dels processos acaben en alta en menys de sis mesos, tot i que cada història té el seu propi ritme.

Com és la primera visita a la Clínica de l'Ansietat Catalunya?

És una conversa clínica real, sense qüestionaris ni tests mecànics. El psicoanalista Joan Ramon Soto escolta el motiu de consulta, quan va aparèixer, en quin moment vital ho va fer i què es mou al voltant, i al final sol poder oferir una orientació sobre què sosté el quadre i com seria el treball. Atén presencialment a Canet de Mar, al Maresme, i en línia per a tot Catalunya i Espanya, en català o castellà.