Què és la depressió? Símptomes, tipus i diferència amb la tristesa

Resposta breu: la depressió no és estar trist uns dies. És un estat que dura setmanes, que tenyeix gairebé tot el dia i que afecta com et sents, com penses, com dorms, com menges i com et relaciones. El seu senyal més característic no és la tristesa, sinó la pèrdua d'interès: allò que abans importava deixa d'importar. Si t'hi reconeixes des de fa més de dues setmanes, convé consultar. I si tens pensaments de morir o de fer-te mal, truca avui al 024 o al 112.

Moltes persones arriben a la consulta dient «no sé si és depressió o és que soc així». Aquest dubte ja diu alguna cosa: quan l'ànim baix s'instal·la, deixa de viure's com una cosa que et passa i comença a viure's com allò que ets.

Què és la depressió

La depressió és un trastorn de l'estat d'ànim que afecta tota la persona, no només les seves emocions. L'Institut Nacional de Salut Mental dels Estats Units (NIMH) explica que, per parlar de depressió, els símptomes han d'estar presents la major part del dia, gairebé cada dia, durant almenys dues setmanes, i que un d'ells ha de ser l'ànim deprimit o la pèrdua d'interès o de plaer en gairebé totes les activitats.

És una de les causes més freqüents de patiment psicològic i no té res a veure amb la força de voluntat. Ningú surt d'una depressió «posant-hi de la seva part», igual que ningú surt d'una pneumònia a base de ganes.

Tristesa o depressió: quina diferència hi ha

La tristesa és una emoció normal i necessària. Apareix davant d'una pèrdua, una decepció o un canvi, té un motiu més o menys reconeixible i deixa espai per a altres coses: pots estar trist i tot i així riure amb un amic o gaudir d'un àpat.

La depressió funciona d'una altra manera:

	Tristesa	Depressió
Durada	Hores o dies	Setmanes o mesos
Motiu	Sol ser reconeixible	De vegades no hi ha un motiu clar
Plaer	Es manté en altres àmbits	S'apaga gairebé tot
Autoestima	Es conserva	Apareixen culpa i sensació de no valer res
Vida diària	Continua	Costa treballar, dormir, tenir cura d'un mateix

Hi ha depressions que ni tan sols es viuen com a tristesa, sinó com a buit, irritabilitat o cansament constant. Per això molta gent triga a posar-hi nom.

Símptomes de la depressió

No totes les persones tenen tots els símptomes. Els més habituals són:

• Tristesa persistent, sensació de buit o ansietat.
• Pèrdua d'interès o de plaer en coses que abans agradaven.
• Desesperança o pessimisme: la sensació que res no canviarà.
• Culpa, inutilitat o retrets constants cap a un mateix.
• Irritabilitat o poca tolerància.
• Cansament i manca d'energia, fins i tot en llevar-se.
• Dificultat per concentrar-se, recordar o prendre decisions.
• Canvis en la son: insomni, despertar-se molt d'hora o dormir massa.
• Canvis en la gana o en el pes.
• Dolors o molèsties físiques sense una causa mèdica clara.
• Pensaments de mort o de suïcidi.

L'ansietat i la depressió apareixen juntes molt sovint. Si t'interessa la part ansiosa, l'explico a què és l'ansietat i per què es produeix.

Tipus de depressió

Els més coneguts, segons el NIMH, són:

• Depressió major: els símptomes són intensos, duren almenys dues setmanes i interfereixen clarament en la vida diària. Pot passar una sola vegada o repetir-se.
• Trastorn depressiu persistent (distímia): símptomes menys intensos, però que duren almenys dos anys. Moltes persones el confonen amb la seva manera de ser.
• Depressió estacional: apareix amb els canvis d'estació, sobretot a la tardor i l'hivern, i millora a la primavera.
• Depressió perinatal: durant l'embaràs o després del part. És més que la baixada d'ànim dels primers dies.

El trastorn bipolar també inclou fases depressives, però alterna amb fases d'ànim molt elevat i requereix una valoració específica.

Per què apareix la depressió

No hi ha una única causa. Hi intervenen factors biològics, la història personal i les circumstàncies actuals. Des de la psicoanàlisi hi afegim una pregunta: què s'ha perdut.

Sovint, darrere d'una depressió hi ha una pèrdua que no s'ha pogut elaborar: una persona, una relació, un projecte, una imatge d'un mateix. Altres vegades hi ha una exigència interna tan dura que la persona es tracta a si mateixa amb una crueltat que no faria servir mai amb ningú. Entendre aquesta lògica no és un luxe intel·lectual: és el que permet que la millora no depengui només d'aguantar.

Com es tracta la depressió

El NIMH recull que el tractament sol incloure psicoteràpia, medicació o totes dues. En les depressions moderades o greus, la valoració d'un psiquiatre pot ser necessària, i la psicoteràpia i la medicació no s'exclouen: moltes vegades es complementen.

La psicoteràpia psicoanalítica treballa sobre allò que sosté la depressió: les pèrdues, la culpa, la manera com la persona es parla a si mateixa i els vincles que es repeteixen. No busca només que els símptomes baixin, sinó que la persona entengui què li ha passat per no tornar a quedar atrapada al mateix lloc. Pots llegir més sobre com treballo la depressió.

Quan demanar ajuda

Convé consultar si fa més de dues setmanes que tens l'ànim baix o no tens ganes de res, si et costa treballar o tenir cura de tu, si dorms malament de manera continuada o si les persones properes et diuen que et veuen diferent.

Si tens pensaments de mort o de suïcidi, no esperis: truca al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores) o al 112.

Atenc la depressió i l'ansietat des de 1993, de manera presencial a Canet de Mar (Maresme) i en línia per a tot l'Estat, en català i castellà. La primera visita és una conversa clínica, sense tests: m'expliques què et passa i valorem junts com treballar-ho.