Atac de pànic: per què apareix sense motiu, per què sembla que et mors i si es cura

Resposta breu: un atac de pànic és una descàrrega sobtada de por intensa amb símptomes físics molt forts —palpitacions, falta d'aire, mareig, sensació d'irrealitat— que arriba al màxim en pocs minuts. Sembla que «surt sense motiu» perquè la causa no és en el moment en què apareix, sinó en tensions que s'han anat acumulant sense poder-se pensar. Provoca por de morir perquè el cos reacciona com davant d'un perill real. I sí, es cura: amb tractament, la gran majoria de persones deixa de tenir atacs i, sobretot, deixa de viure amb por que tornin.

Qui ha tingut un atac de pànic no l'oblida. Moltes persones acaben a urgències convençudes que és un infart, i en surten amb un electrocardiograma normal i la frase «és ansietat». Aquesta frase tranquil·litza a mitges: si no tinc res, per què m'ha passat això?

Què és un atac de pànic

És un episodi de por intensa que apareix de manera sobtada i arriba al punt màxim en minuts. Sol incloure diversos d'aquests símptomes:

• Palpitacions o cor accelerat.
• Falta d'aire o sensació d'ofec.
• Opressió o dolor al pit.
• Mareig, inestabilitat o sensació de desmai.
• Formigueig a les mans, els braços o la cara.
• Suor, tremolor, calfreds o sufocacions.
• Nàusees o malestar a l'estómac.
• Sensació d'irrealitat, com si tot fos lluny.
• Por de perdre el control, de tornar-se boig o de morir.

Si és la primera vegada, si tens dolor al pit que s'estén al braç o a la mandíbula, o si dubtes, truca al 112. Descartar una causa mèdica és el que és responsable. En pots llegir més a dolor al pit per ansietat o infart.

Atac de pànic i atac d'ansietat: són el mateix?

En l'ús quotidià es fan servir com a sinònims, i no passa res. Clínicament, «atac de pànic» descriu l'episodi sobtat i intens que acabem de veure. «Atac d'ansietat» s'acostuma a fer servir de manera més àmplia, també per a moments d'angoixa que creixen a poc a poc. El que cal fer en el moment és el mateix: ho explico pas a pas a atac d'ansietat: què fer ara.

Per què sembla que surt «sense motiu»

És la queixa més freqüent: «estava tranquil, mirant la tele, i de sobte…». L'atac no té una causa en aquell instant, però sí que té una història. Sol aparèixer:

• Després d'una època de sobrecàrrega que s'ha aguantat sense descans: feina, cures, exàmens, una mudança.
• Després d'un canvi o una pèrdua que no s'ha pogut digerir: una separació, un dol, un naixement, una jubilació.
• Quan hi ha un conflicte que no es pot dir, ni tan sols a un mateix: una relació que ofega, una decisió que s'ajorna, un enuig que no té lloc.

El cos descarrega el que la ment no ha pogut processar. Per això els atacs arriben sovint en moments de calma: quan per fi abaixem la guàrdia.

Per què fa por de morir

Durant l'atac, el sistema d'alarma del cos s'activa al màxim: el cor s'accelera, la respiració canvia, la sang es redistribueix. És la mateixa reacció que ens salvaria davant d'un perill real. Com que no hi ha cap perill fora, la ment en busca un a dins: «m'està donant un infart», «m'ofego», «em desmaiaré».

Aquest pensament augmenta la por, la por augmenta els símptomes, i els símptomes confirmen el pensament. És un cercle. Saber que és un atac de pànic i que no és perillós, encara que sigui molt desagradable, és la primera manera de trencar-lo.

La por a la por: quan el problema passa a ser el proper atac

Després del primer atac, moltes persones comencen a vigilar el cos i a evitar llocs on «podria passar»: el metro, conduir, els supermercats, estar sols. Aquesta por que torni pot limitar més la vida que els atacs mateixos. Quan això passa de manera repetida es parla de trastorn de pànic, i és el moment clar de demanar ajuda.

Es cura l'atac de pànic?

Sí. El trastorn de pànic és dels problemes d'ansietat que millor responen al tractament. Hi ha dos nivells de treball:

1. Travessar l'atac sense afegir-hi més por: entendre el que passa al cos i saber què fer en aquells minuts.
2. Entendre per què apareix: què s'estava acumulant, què no es podia dir o decidir. Quan això es treballa, el símptoma deixa de ser necessari i els atacs s'espaien fins a desaparèixer.

Des de la psicoanàlisi no busquem només apagar l'alarma, sinó entendre què la dispara. És el que evita que el pànic canviï de forma i reaparegui més endavant.

Quan demanar ajuda

• Si has tingut més d'un atac.
• Si vius pendent que torni a passar.
• Si has començat a evitar llocs o situacions.
• Si els atacs et desperten a la nit (llegeix més sobre l'ansietat de matinada).

Atenc de manera presencial a Canet de Mar (Maresme) i en línia per a tot l'Estat, en català i castellà. Pots escriure'm per WhatsApp o reservar la primera sessió des de la web.

Si estàs en crisi o tens pensaments de fer-te mal, truca al 112 o al 024 (línia d'atenció a la conducta suïcida, gratuïta i disponible les 24 hores).